Des d'un punt de vista tècnic, els tensors es basen principalment en un mecanisme de bloqueig de trinquet-i-per aconseguir funcions de tensió unidireccional i auto{2}}bloqueig. Quan un operador acciona o palanca el braç tensor, el trinquet impulsa la corretja o la cadena per estrènyer de manera incremental, mentre que el trinquet impedeix simultàniament la rotació inversa, assegurant així que la tensió es mantingui constant i eficaç. Alguns models-de gamma alta estan equipats amb dispositius de protecció contra sobrecàrregues o d'indicació de tensió; aquestes característiques aturaran automàticament el procés d'estrenyiment un cop s'arriba a un nivell de tensió preestablert, evitant així danys materials o perills de seguretat causats per un estrès excessiu. Aquest disseny no només millora la seguretat operativa sinó que també augmenta la durabilitat i la fiabilitat de l'equip.
Impulsats pels avenços en la ciència dels materials i els processos de fabricació, els tensors moderns continuen optimitzant-se en termes de disseny lleuger, alta resistència i resistència a la corrosió. Per exemple, els components fabricats a partir d'acers-aliatges d'alta resistència o plàstics d'enginyeria serveixen per augmentar la resistència a la tracció i alhora reduir el pes total; a més, les tecnologies de tractament de superfícies-com ara la galvanització i el recobriment electroforètic-amplien significativament la vida útil de l'equip en entorns operatius difícils. A poc a poc també està emergint una tendència cap a la tecnologia intel·ligent, amb alguns tensors de nova-generació que integren sensors i mòduls de comunicació sense fil capaços de controlar l'estat de la tensió en temps real i transmetre aquestes dades a un sistema de control, proporcionant així suport per a operacions automatitzades.
